|
A PRIMERA, A LA PRIMERA El CANB aconsegueix l’ascens de categoria i l’any vinent s’enfrontarà a clubs com el FC Barcelona o l’A.A. Catalunya 29 gener 2010 J.M. El Club d’Atletisme Nou Barris va aconseguir la primera posició i l’única plaça que donava dret a l’ascens, al campionat de Catalunya de clubs “B” disputat el passat 17 de gener a les pistes de Vilafranca del Penedès. Una setmana després de la gran actuació dels joves del Nou Barris al Campionat de Catalunya de clubs sub 20, els atletes del CANB van tornar a fer-se notar. Malgrat que s’havia aconseguit la classificació amb el millor coeficient de punts de tots els participants, el fet que tots els rivals fossin equips de Primera i Segona categoria catalana (el Nou Barris era l’únic dels 8 participantrs que disputa la lliga catalana a l’aire lliure a la Tercera categoria) ja era prou hàndicap com per pensar que era possible aconseguir aquesta fita. Fins i tot a la darrera prova, el relleu 4x200, on el Nou Barris va arribar amb un avantatge de 6 punts respecte el Pratenc, el CANB no només no va córrer amb una actitud conservadora i amb la fredor d’administrar aquest avantatge, sinó que va posar la passió i la motivació en cadascuna de les postes per acabar imposant-se al relleu i pujar com a tothom agrada fer-ho, guanyant. 
 Els propis atletes i acompanyants no van parar d'animar en tota la jornada Últims després de la primera prova Aquesta dita que diu que l’important no és com comença sinó com acaba, es va fer a Vilafranca més evident que mai. La primer prova, el salt d’alçada, va relegar el CANB a la darrera posició. Sergi Teixeira aconseguia uns molts bons 1,60 en la que era la seva primera participació sobre el llistó i malgrat igualar el resultat amb tres altres formacions, el major nombre de nuls el va relegar a l’últim lloc provisional. Era el moment de començar la remontada, i van caldre 5 proves més per aconseguir-ho: al triple salt, gran concurs de Guille Marco, que tot i tornar a les grades amb aire d’insatisfacció acabava segon amb 13,53 m. Victor Gómez s’imposava al 60 tanques amb un temps 8”69 (amb millor marca que l’aconseguida un dia abans al campionat de clubs A). A continuació es disputà el 60 m. llisos, amb Sergio Alvarez, que tot i ser un sac de nervis abans del tret de sortida, aconseguí una meritòria 4ª posició (7”54) molt a prop de la seva marca personal. Moment per a la prova més llarga de totes les disputades, el 3000 llisos, on German Muñoz mostra la seva capacitat per patir i surt motivadíssim, amb ganes de seguir el duet capdavanter. Quan s’adona que aquella és una altra batalla es queda en el segon grup, de 4 atletes, on porta tot el desgast mentre passen les voltes sense que cap atleta li doni un relleu. Dos dels tres perseguidors el superen en les darreres voltes però la sort s’alia de la banda del Germán. L’atleta del Tarragona que el precedeix esprinta pensant que es troba a l’última volta i quan se n’adona que encara en queda una s’enfronta als 200 metres més agònics que un servidor recorda haver vist, mentre Germán per darrera apreta les dents i l’avança en els darrers metres. 5 punts més al sac i el líder, en aquell moment el Tarragona, que ja només disposava d’un punt i mig d’avantatge respecte el Nou Barris i mig respecte el Girona Costa Brava. A l’equador del campionat el CANB ja era líder Arriben els 400 llisos: dues voltes espectaculars que empaiten en poc més de 51 segons a Dani Marco fins a la primera posició de la seva sèrie (tercer del total) i al Nou Barris cap al liderat. Un cop arribats a l’equador de la competició la igualtat era total: el Nou Barris es posava primer de manera provisional, amb 32 punts, només 1 per davant de Girona i Aquadiver i 1,5 per sobre del Tarragona. El marge era tan ínfim que cada nova prova havia de significar un canvi a la classificació. Però aquests canvis només van arribar per als perseguidors, ja que des d’aleshores el Nou Barris no va deixar mai escapar el liderat. Era el torn del 200 on Luis Milián s’imposava amb comoditat i feia augmentar l’avantatge del CANB fins als 4 punts respecte el Girona. Mentre això passava a la pista, a la zona de llançaments començava el pes, continuaven els salts de perxa i acabava el salt de llargada. El nostre campioníssim Sergio Acera no aconseguia els registres a que ens té acostumats, però el seu únic salt vàlid sobre el sot, de 6,37, li donava la tercera plaça i feia augmentar la distància en el liderat al Nou Barris que ara era de 4,5 però ja no respecte el Girona, sinó respecte el Tarragona. Arribava el 800 i en una carrera tàctica Marc Moreno només podia ser sisè, sufiient en qualsevol cas per mantenir la primera posició amb 3 punts, ara sobre l’Aquadiver. El ball de posicions continuaria com fins ara entre els perseguidors, però la primera posicio ja feia estona que no havia de canviar. Acabava el concurs de pes i els espectaculars 12 metres del César Sánchez, una altra de les noves incorporacions del club per aquesta temporada reforçaven el liderat i feien augmentar la distància, novament fins als 4 punts respecte l’Aquadiver, que també havia realitzat un bon concurs i 7,5 respecte el Pratenc, que havia iniciat la seva particular remontada amb les victòries al 60 llisos, 800, 3000, i pes i amb un 1500 encara per disputar on partien com a favorits. Abans del “milqui” s’arribava al final de la perxa i la tercera posició del Nahuel venia de la mà d’una punxada de l’Aquadiver que rellançava el Nou Barris cap al major avantatge de la jornada, 8 punts sobre Pratenc i Aquadiver, amb ja només el 1500 i el relleu per disputar-se. 
Victor i Luis es mostren atents abans de prendre el relleu El relleu, una festa de confirmació El nou fitxatge del Pratenc Ivan Zarco s’imposva al 1500 com era d’esperar en una carrera estranya, on l’atleta del universitari sortia com una bala, i on Zarco, Juanma del Nou Barris i Ortega del Tarragona van anar controlant des de la distància. Al darrer terç de cursa Zarco va fer un canvi de ritme i es portà a Ortega al darrera. Juanma no va reaccionar amb la velocitat necessària i quan se’n va adonar la distància era insalvable. Sense gaire dificultat mantenia la tercera posició i només cedia 2 punts respecte el Pratenc i n’augmentava un sobre l’Aquadiver, que a falta del relleu es quedava sense possibilitats de guanyar el campionat i ascendir a la categoria que havien perdut l’any passat.Abans del relleu la cosa ja era cosa de dos, Pratenc i Nou Barris, pero només pel que fa les matemàtiques, ja que els sis punts d’avantatge feien gairebé impossible el miracle. Fins i tot perdent o fent una mala entrega en el testimoni es podia guanyar, doncs la victòria del Pratenc passava, abans de tot, per aconseguir una de les primeres posicions en una disciplina on no es mostrava gaire fort. El Nou Barris no només no va córrer per administrar els punts sinó que s’imposà en una memorable darrera posta de Luis Milian amb un temps global d’1’34”10. Impossible un millor colofó per celebrar la victòria. Amb aquesta posició el Nou Barris va aconseguir l’única plaça que dona dret a disputar l’any vinent el campionat de Catalunya de clubs “A”, on es trobarà el milloret de Catalunya en l’especialitat, com FC Barcelona, AA Catalunya o ISS Hospitalet. Serà difícil mantenir la categoria (que enguany ha perdut un altre club amb tradició com al CA Manresa) però com a fet positiu quedarà la dada històrica, ja que un dels 8 escollits per disputar el primer campionat de Catalunya a la nova pista coberta de Sabadell serà el Nou Barris. TOTS ELS RESULTATS
|
